dimecres, 3 de setembre del 2014

LA CASTA DELS MON -TORO SURT AL "RUEDO"

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ.  No és que entengui massa de toros, vaja ni poc ni molt, però a casa seguíem les curses de braus. Seria perquè el meu pare és navarrès i... Per tant, una mica familiaritzada amb el ritual i l'argot de les "corridas" sí que ho estava. I avui el voldria recordar: per a "entrar a matar"? Tangiblement, no sé, però virtualment, la temptació m'assetja.

Ja ensumeu que no vaig d'existencial o de happyflowers en el post. Canvio de registre. Sempre va bé. I vés per on he d'acabar d'omplir el paràgraf perquè almenys, segons els meus esquemes, ha de tenir tres ratlles, sinó queda malament. I ja les passo. Punt i apart.

Ahir "Mon-Toro", Mon-Toro de tot espanyol que se precie, és clar. Va comparèixer al "ruedo" de la plaça de braus del Congrés dels Diputats per a fer de portaveu del gran consell dels toros que governen actualment el Regne d'Espanya. I bàsicament ho va fer, segons el guió més que establert, parlant de l'afer de l'any, o sigui, de l'adulteri destapat a principis d'estiu entre el torero Pujol i l'independentisme sobiranista, malalt d'un amor cec al servei dels seus interessos més baixos i perversos.



Només cal observar el cap del representant de la casta dels Mon-Toro per a adonar-se del seu "señorío", de la seva "bravura", del seu "porte" de toro d'una espanyolitat a prova dels Miura, dels Osborne... No sé, són els noms que se m'acudeixen. Ah, i també escoltar els seus brams calculadament articulats per a l'ocasió...

Llàstima que les curses de braus estiguin prohibides a Catalunya, perquè l'11 de setembre n'haguéssim pogut fer una de ben singular, al carrer mateix, convertint la "V" en una improvisat "ruedo". Llavors ens hauríem torejat els Mon-Toro i tots els de la seva casta a poc a poc, amb canvis de "tercio" onejant estelades. No amb "capotes" ni espases, ni amb cavalls ni amb banderilles, sinó amb les mil dagues que la "ganadería pepera" té en el seu propi si: made in Bárcenas, Gürtel, Matas... Tot "Marca España". Faltaria plus.

Ara és l'hora! No d'obtenir "las orejas y el rabo" per la "faena" ben feta, sinó de demostrar que el sobiranisme del nostre poble no és marca Pujol. Llavors potser sí que la casta dels Mon-Toro s'haurà d'empassar la seva pròpia sang, com fan els toros per a alliberar-se de l'estrès que els provoca la mort imminent. Brutal, no? "Como la vida misma". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada