dimarts, 23 de setembre del 2014

"INTERJECTEM" PER A SER UN NOU ESTAT

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓComenço a complir una de les promeses fetes els darrers dies... La de recuperar les raons del principi d'aquesta aventura singular que, a hores d'ara, crec que significarà un abans i un després en la meva vida. En molts sentits, tot i que encara camini a les palpentes, perquè no hi veig clar. I em costa. A mi que m'agradava tenir-ho tot tan "atado y bien atado". Paciència i serenitat.

Però ho faig des del nou estil. Ai, en això incompleixo la promesa. M'ho podreu perdonar? Espero que sí. Penseu que sóc, o millor, m'he tornat una mica despistada darrerament. Com aquests angelets bufons pintats al voltant d'alguna Mare de Déu que fan cara d'estar a la lluna de València. I aquests dies de tardor, ennuvolats i plujosos, trobo a faltar tant el sol. Idem d'eadem. Paciència i serenitat.

Bé, avui torno a recórrer a la meva inspiració per a introduir en el nostre vocabulari, almenys oficiós del català, una paraula inventada: interjectar. I el dia bé s'ho val perquè... tatxan, tatxan... Estem de festa. Why? El president Mas ha convocat la consulta i no ens n'hem assabentat, Agnès. No, no.



El tribunal de justícia de les Illes ha anul.lat el decret del trilingüisme del govern balear. Per tant, comencem a aplicar la paraula nova: el tribunal ha interjectat el decret malèvol de Bauzà que quasi costa la vida del Jaume Sastre. Oi que s'entén el que es vol dir? És una mena d'anglicisme procedent del verb "interject", sinònim d'interceptar, interposar, interrompre, però conjugat amb la necessitat de tenir un projecte comú perquè la interjecció sigui viable.

Tant parlar de llibertat aquests dies, heus ací un exercici de la llibertat d'expressió. Apa, noia, ci fai adesso la cortesia d'anar al gra? I tant. I ho faig recuperant, ara sí, una de les primeríssimes raons. Andiamo!

Ara és l'hora d'interjectar obstacles, mentides i desànims, amb un COMMON PROJECT que aplegui diferents sensibilitats. Des de la mà estesa i el cor obert podem aconseguir que Catalunya sigui reconeguda com a nou ESTAT. Si entre dos es fa una cosa, m'ho ha dit la musa, imagineu-vos el que podem fer entre tants. És increïble, no? Doncs, vinga, a interjectar tot allò que ens impedeixi ser lliures i decidir sobre el nostre futur.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada