GERMANS DE LLENGUA: VOTAREM I GUANYAREM

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Acabo avui un post que vaig començar a escriure la nit d'ahir... Perquè entremig es va creuar un article d'un capellà, Juan Rubio, que fins fa poc era director d'una publicació catòlica editada a Madrid, Vida nueva, força progressista. El text que us enllaço és molt interessant, el títol ho diu tot: La Iglesia ni puede, ni debe callar en Cataluña hoy. I no em vaig poder estar de ficar-hi cullerada. Bé jo... L'alter ego de l'Agnès Armengol, és clar. Us deixo el comentari, també.

I ara comença pròpiament el post d'avui:

Segons un bon amic, ens espera una setmana dura. I ara mateix jo no vull ser ni dura, ni agre, ni crítica, ni àcida. No. Em vull deixar portar per l'emoció, simplement. I no us penseu pas que això m'és tan fàcil. Però "dime con quien andas y te diré quién eres". Certes companyies, a poquet a poquet, m'han anat portant per aquest terreny per a mi poc conegut, reprimit, potser? "Nunca es tarde si la dicha es buena". 

Ai, Agnès, que aquí no hem vingut a llegir com ets, o potser sí? A mi m'agrada investigar a qui llegeixo per la xarxa. Tafaneria femenina? No us ho negaré.

Ja he dit que oggi come oggi es tracta de vibrar per l'emoció, l'encant, la gràcia, el "salero" del grup que interpreta la cançó Germans de llengua, a partir de la qual s'ha editat un vídeo des de la campanya Ara és l'hora. Segurament ja l'haureu vist, però el reprodueixo a continuació. I m'atreveixo a convidar-vos a mirar-lo, són poc més de tres minuts.

Què us ha assemblat? Comparteixo senzillament les meves impressions. El vídeo és la mar de bonic, preciós. El mateix títol és molt suggeridor. Ens entestem tantes vegades a la vida a buscar i a marcar les diferències entre uns i altres. I ens costa tant, a voltes, evidenciar les coincidències... Doncs, mireu, som germans de llengua, de llengua catalana. I aquesta és una grandíssima coincidència, la més meravellosa.  

I ara un desig personal. Aquesta tarda vull fondre'm -expressió típicament agnesiana- amb el poble alegre i combatiu, amb la gent normal i corrent, perquè és aquest poble, és aquesta gent la que portarà Catalunya allà on cregui que hi ha de ser. L'expressió la robo del Matí digital, però jo la he feta servir moltes vegades, i què? Em dóna la gana de repetir-la. M'agrada molt. Em fa sentir compromesa en un projecte engrescador, dinàmic, que no té marxa enrere, que no té punt de restauració en el sistema.

Ara és l'hora de sortir al balcó de casa, si en teniu, o a la finestra, o al carrer directament, o a la platja, o al bosc, si la pluja us deixa. I donar gràcies, jo ho faig a Déu i a tots els qui m'heu encomanat les ganes d'implicar-me i de lluitar en aquest noble combat. I cantar amb tots els germans de llengua que sí, que no és una quimera, que votarem i guanyarem. Perquè anem al capdavant del desconegut, perquè no hi ha res ni ningú que ens pugui prendre l'esperança, perquè hem perdut la por i ho veiem factible.