FEM UN SALT PER LA LLIBERTAT

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Em penso que m'agradaria molt poder desaparèixer del mapa català i espanyol durant uns dies i desconnectar de tants despropòsits com ens arriben. Potser no és per tant, però des que ahir vaig conèixer aquesta iniciativa que tot seguit presento i comento sí que m'agafen ganes d'enlairar-me cel amunt i guaitar des d'allà, amb una certa distància, tot el que passa en aquesta porció del planeta terra que és la Catalunya annexionada a una Espanya que es resisteix i molt a "soltar amarras".

Potser perquè el cognom Rosset evoca gent propera de Matadepera, potser perquè és ben curiosa la iniciativa, potser perquè avui he llegit a El País que tot això de l'independentisme és una estratègia de les elits econòmiques catalanes, i això d'elit m'ha transportat a les altures... o per què m'ha fet una certa gràcia l'enquesta de 13 tv sobre si la gent arriscaria la vida per Espanya... El cas és que el projecte Stratos eye, un salt per la llibertat, m'ha empès a voler també enlairar-me i saltar per la llibertat.

Ahir es va presentar el vídeo final d'aquest repte singular. En què ha consistit? Tot va començar amb un treball de recerca que va donar lloc, posteriorment, a enlairar un playmòbil amb una estelada fins a l'estratosfera des del camp de fútbol de Cardona per a gravar des d'allà imatges de la terra. El ninot, batejat amb el nom d'Otger Cataló, va ser acompanyat d'una estelada construïda amb globus. I tot això ho podem veure amb els nostres propis ulls.

Fer un salt per la llibertat de Catalunya és un "más difícil todavía"? És difícil, però possible, és a tocar, és a les nostres mans. Saltem del nostre món tancat, de les nostres pors, a la terra que ens sosté i ens alimenta, a la terra del dia a dia. No ho diguem de boquilla o de patilla, com diu un amic, siguem coherents de veritat, almenys per una vegada... El projecte bé s'ho val! 

Ara és l'hora de fer una salt per la llibertat! I el podem fer sense necessitat de prendre molta carrerilla o d'anar-nos-en a la muntanya més alta del país. Només cal que ens hi decidim fermament. De moment, participant a la Via Catalana 2014. Saltem fins a Barcelona per a construir entre tots la "V". Fem-ho tots junts i deixem-nos d'històries que ens divideixen i ens separen. 

Ah, i cantem plegats que veiem ja nous estels de forma clara, estels que en noves banderes cosirem, i tot i que primer cal acabar la feina ens n'estem enamorant ja de valent. Jo ja n'estic enamorada de Catalunya. Però voldria fer meves les paraules del poeta de Burjassot i estimar-la encara de manera tan colpidora: Que jo me muir d'amor per tu (Vicent Andrés Estellés, 1924-1993).