dijous, 18 de setembre de 2014

AMB L'AI AL COR CRIDAREM FREEDOM

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Quan llegiu el post, la que l'escriu encara no sabrà si ha guanyat el yes o el no en el referèndum per a la independència d'Escòcia. El que sí sé des de fa dies és que la democràcia ha guanyat a Escòcia i al Regne Unit.

També, a casa nostra, la democràcia és a punt d'aconseguir una de les seves grans fites, avalada per una majoria parlamentària que vol donar a Catalunya, ara yes, la majoria d'edat. Som ja prou grandets per a decidir què volem, com, quan i per què. En canvi, al Regne d'Espanya, des de la tossuderia més curta del món, i aquesta és la pitjor, juren i perjuren que la democràcia no triomfarà perquè amb la dictadura de la llei volen imposar-nos una dependència que ens ofega. 

No cal recordar el calendari proper... Hi ha coses que se'ns escapen, poden variar d'un o dos dies. Però les nostres ànsies de freedom no es rendiran a res ni a ningú. En tot cas, com em va dir algú, rendir-se a una bona lectura o al dolç son de la nit, això sí.

Avui, que fa un dia de tardor pujat quant al color, el sol ara surt i ara s'amaga. Com si anés dient ara yes, ara no. De tota manera, que el sol s'amagui no vol dir que no hi sigui... Jo, particularment, el trobo a faltar si no hi és. I li he dit... Ja sabeu que sóc una mica "rara", i fins i tot parlo amb el sol de tardor que il.lumina i escalfa les meves foscors. Bòlids, astres... Compta Agnès no t'hagin de portar a Pere Mata.

A Pere Mata no sé, però ara mateix visc amb un neguit que m'envaeix i em xafa i no sé què tinc... Què passarà a Escòcia? Què passarà per aquí quan surti promulgada oficialment la consulta? I què passarà amb el sol de tardor que m'inspira tant i que a vegades desapareix? Se'm trencarà el cor?

Ara és l'hora de cridar freedom, encara que estiguem amb l'ai al cor, al Parlament, a les places i als carrers, als tribunals, al consell de ministres extraordinari... Arreu! Perquè és now i som nosaltres. I no hi ha volta de full: Viurem lliures o... morirem? I ara mateix un raig de sol s'apodera de les meves espatlles i m'embolcalla. I el meu cor s'asserena i, buff, l'estrès baixa de to. Yes, of course... Hi és!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada