SANT TORNEM-HI, QUE NO HA ESTAT RES

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Doncs això mateix, Sant Tornem-hi, que no ha estat res. Ho dic amb la boca petita, és clar. En uns moments una mica crítics. L'avast em diu que tinc un virus -finalment són dos-. Així és que li he donat a l'anàlisi ràpid per a veure de què es tracta i la veritat és que això de ràpid deu ser un eufemisme perquè tot, absolutament tot ,va més lent que mai. 

El ratolí no respon, el teclat tampoc i per obrir una finestra necessites Déu i ajuda. I mira que jo ja acostumo a encomanar-m'hi. Serà que em falta pràctica? O que avui és dimecres i he llegit que precisament el dia de la setmana més idoni per a pregar a Sant Tornem-hi és el dilluns. El més positiu és que acabo de recuperar la línia de telèfon mòbil després de quinze dies d'inhabilitació. 

Ai, ai, què perduts ens trobem quan ens fallen les comunicacions. Així és que el millor és reprendre-les, a poc poc, com la pluja que amarava els camps sigil.losament mentre tornàvem a casa. Comunicacions en positiu, però. Que van més enllà de tabús i d'estereotips mentals que no ens deixen avançar en un autèntic intercanvi d'idees, de pros i de contres, de matisos que, al cap i a la fi, fan la vida més variada e più bella, of course.

Més enllà de legalitats o d'il.legalitats, de lluites mediàtiques, de guerra de xifres pel que fa a les inscripcions, de plans A i B -i dic jo, no hi haurà pas un de C, hi pensaré-... L'important és que tenim un somni que volem que es faci realitat a no tardar, amb pas ferm, calibrat i operatiu.

Perquè volem decidir quina ha de ser la nostra llengua vehicular, sense imposicions. I volem apostar per una forma de govern que no ens hipotequi el present i el futur per haver de mantenir uns monarques que no ens representen. I volem que el nostre país sigui un lloc d'acollida, on tothom hi tingui cabuda des del respecte, no des de lleis d'estrangeria d'una inhumanitat escandalosa. I volem que el futur de Catalunya passi pel reconeixement del seu encaix en el conjunt dels Països catalans dividits una i altra vegada per interessos de tercers que no són els nostres.

En fi... Sant Tornem-hi amb una declaració d'intencions en tota regla, Agnès. Faltaria plus. Però només és el començament del que s'ha de succeir en aquests dies que en un cert sentit són el darrers. Deixem enrere una manera d'entendre'ns vella, supeditada a les Espanyes, i revestim-nos d'una nova manera de veure les coses: la de la nova Catalunya que s'albira a l'horitzó de 2015.