dijous, 28 d’agost del 2014

PERET CANTA "ARA ÉS L'HORA" DES DEL CEL

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. "Cantar conmigo para querer cantar, la alegría de vivir..." Un altre homenatge al Peret... Previsible? Pel meu estil i tarannà potser sí i potser no. Doncs per a mi no hi ha dubte. I avui, essent una mica camaleònica, no he dormit massa bé, us vull confessar secrets de l'alter ego de l'Agnès Armengol. 

Em vaig criar escoltant els poemes de Machado interpretats per Joan Manel Serrat, del mateix barri de la meva mare, el Poble Sec. Em sabia de memòria bona part de les cançons del Dúo dinámico. M'emocionava escoltant Yesterday dels Beatles, una de les meves preferides. I Eres tú, de Mocedades. Més tard, amb la Marina Rossell vaig aprendre a dir Sóc una dona. Ah, i les Sarsueles no faltaven a casa. I el pare de la rumba catalana, tampoc. Tot adquirit, come di solito, per l'època, a través del "Círculo de lectores".

Els 70 i part dels 80, abans de donar un tomb important en la meva vida, vaig créixer acompanyada d'aquest univers, per a mi meravellós i, mirat en perspectiva, molt i molt eclèctic. No exempt, és clar, d'ensurts, com el cop d'estat del 23 F. Recordo perfectament aquella tarda, sentint per la ràdio el debat al congrés dels diputats, els trets, el silenci... i la música militar. Amb l'ànsia pel retorn del meu pare a casa. Ell, que feia poc s'havia afiliat al Partit Socialista... 

Són moments aquests i d'altres per a la història personal i col.lectiva que no crec que mai s'esborrin de la meva memòria agraïda. Els bons i els no tan bons. Agraïda? Vols dir? Sí, de tot s'aprèn, si ens deixem interpel.lar per les circumstàncies i, sobretot, per les persones que ens acompanyen en el camí de la vida. Sempre, és clar, que siguem capaços de fugir dels nostres mons que, a voltes, de tan escarransits fan pudor d'humitat corrosiva.




Tot i que sóc molt crítica amb alguns diaris, he de reconèixer que el titular de la Vanguardia, referit al traspàs del Peret, m'ha encantat i esgarrifat: La rumba catalana entra al cel. Xapó! Per tant, allà dalt ja deuen estar escoltant en directe "Catalunya és poderosa, Catalunya té molt poder". Tenim, doncs, un ambaixador al cel que representa els interessos de la Catalunya independent perquè "va néixer lliure i decideix". 

Aquesta capacitat de creure en el nostre potencial humà i espiritual o, si voleu, per no ferir susceptibilitats, humà i immaterial, pot ser un bon antídot davant les amenaces, violències, i sortides fora de to que dia sí, dia també volen provocar-nos i portar-nos al terreny de la confrontació i del surrealisme més delirant: a qui han afusellat els trabucaires avui?


Parlant d'estirabots, alguns mitjans digitals qualificaven el Peret de "rumbero separatista". Doncs no sé jo si al cel segreguen els "rumberos" separatistes dels que no ho són. Em costa creure-ho, francament. Del que sí estic convençuda és que al cel ja hi és i que si algun cop li donen un encàrrec, com ara animar l'espera dels nouvinguts a la glòria, abans que Sant Pere obri la porta, sabrà molt bé triar cançons del seu repertori adequades per a cada cas. 

I us asseguro que quan vegi venir segons qui no tindrà cap dubte: "Borriquito como tu, tururú, que no sabe ni la u, tururú. Borriquito como tú, tururú, yo sé más que tú". Ho dic pel Mariano i "sus muchachos". I sóc benèvola, i molt, perquè com a mínim més de 500 anys de purgatori no els hi treu ningú abans d'arribar més lluny. 

Doncs ja ho sabeu, considerem-nos uns privilegiats, perquè la campanya "Ara és l'hora" ha arribat al cel de la mà del Peret. Prega per tots nosaltres, que bona falta ens fa. Prega per la Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, en aquesta hora decisiva!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada