divendres, 29 d’agost de 2014

BLANC SOBRE NEGRE: MÉS QUE UNA BANDERA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓAvui he tornat a fer de les meves per la xarxa, interessada pel següent titular: Ja són 20 les poblacions que penjaran la bandera negra aquesta diada. Des de fa uns dies que m'havia cridat l'atenció això de la bandera negra i no sabia de què es tractava. Així és que m'he tornat tafanera durant una bona estona i he anat navegant d'una referència a una altra. 

La Bandera de Santa Eulàlia i la Bandera Negra
Ja us aniré procurant els enllaços que m'han semblat més adequats per a cada qüestió, però deixeu-me que faci les meves peculiars interpretacions de tot plegat. Unes aportacions que van, ja ho intuïu, en la meva línia i que m'emociona fer-vos-les arribar cada vegada més sense embuts, perquè ja sabeu, com bonament em plau de vestir-me (parafrasejant un vers de Martí i Pol).

Sí que voldria començar citant unes paraules, potser una mica queixoses, però que expressen perfectament la meva ignorància sobre el tema. Ho recullo de la web, www.11setembre1714.org, que pretén homenatjar els militars catalans que moriren per aconseguir la llibertat de Catalunya i donar a conèixer una de les batalles més salvatges, brutals i sanguinàries del segle XVIII, la de l'11 de setembre de 1714. Sempre referint-se a la Bandera de Santa Eulàlia, es diu: 

Malgrat ser un símbol místico-religios de transcendental significació per a la Ciutat de Barcelona i pel conjunt de la Nació Catalana, l'actual classe política catalana, amb la connivència dels cercles acadèmics oficials, l'han relegat a la marginalitat (...). Era una bandera reverenciada en extrem, que només era treta de la Casa de la Ciutat en casos de perill extrem.

I és clar, l'actual Bandera Negra, oficialitzada pel Museu d'història de Catalunya, ja no té representada a la Santa patrona de Barcelona, però sí la creu en forma d'aspa que dóna lloc al nom de creu de Santa Eulàlia. I a mi m'ha semblat fantàstic, què voleu que us digui, perquè m'ha ajudat a acostar-me a tot un univers conegut i desconegut alhora. E questo come si mangia, carissima? Com es pot. Anem a pams. 

Sobre el conegut
Que podeu trobar un munt d'informació pel que fa a la passió o llegenda que explica el martiri de Santa Eulàlia. Us recomano la de la Parròquia de Santa Eulàlia de Provençana perquè és fàcil i amena de llegir. Què en destacaria? Allà vaig.

L'Imperi romà decreta l'enèsima persecució dels cristians i Eulàlia, una adolescent entusiasta i apassionada, moguda per un amor "extrem" per Jesucrist, marxa cap a Barcelona, hi ha qui diu que des de Sarrià. Se'n va a veure el jutge i li retreu l'arrogància amb la qual fa patir i martiritza als seus companys de fe.

Després de tot un estira i arronsa, la noia pateix unes quantes tortures i, al final, és condemnada a morir crucificada despullada del tot (li havien arrencat fins i tot les ungles i cremat els pits). Desenllaç preciós, dintre de les crueltats que pateix: una nevada cobreix el seu cos nu i mor "amb un somriure que acarona els cors dels qui la ploren".

Sobre el desconegut
Doncs que aquesta Bandera fos una de les relíquies més venerades de la ciutat de Barcelona. Ni idea. I és que de la nostra història en sabem ben poc, o en sé ben poc.

Més aviat, el que em venen al cap són un munt de preguntes: què dir del disseny actual que recull el símbol del martiri cristià, la creu, en la qual hi conflueixen dues "V". I de l'estel que l'acompanya? I del color negre, evocador del dol, que fa de fons? Aquests blancs sobre negres, què voldran dir?

I més que respostes, us deixo amb els suggeriments interpretatius "made in Agnès Armengol" que segur que no els trobeu enlloc més. Són denominació d'origen, per tant. Dels quals, per cert, podeu pensar el que volgueu, bandejar o abraçar. Sou completa i escandalosament lliures. Atenció.

Interpretacions


Blanc sobre negre. Poc blanc. La vida triomfa sobre la mort, aplicat a persones i a col.lectivitats de persones, a nacions... Es pot donar la vida per la pàtria? No només es pot, sinó que molts avantpassats nostres ho han fet. I hi ha moltes maneres de portar-ho a terme, cruentament, ras i curt, o sent objecte de descrèdit, de calúmnies i de difamacions, d'arraconaments, d'oblits, a poc a poc.

Blanc sobre negre. Molt de negre, molt de dol, de dolor, de plors i de penes. Som un poble fet a cops de derrotes? Si féssim una consulta i coneguéssim la nostra història, hauríem de votar no pas Sí + Sí, sinó un cinc cents mil "sís". I això ens fa i ens ha de fer més humils. La vulnerabilitat no és gens dolenta. És la mestra de la vida que ens vacuna contra l'arrogància dels que es creuen sempre guanyadors. Però de què? O de qui?

Blanc sobre negre. La llibertat i l'entrega de la vida van del bracet. La creu remet a les arrels del nostre poble que ni podem, ni hem de voler oblidar perquè ens donen una consistència ferma que res ni ningú pot fer trontollar. La llibertat apunta al futur desconegut, a allò que volem aconseguir, que és a tocar. Us imagineu poder recórrer amb la punta dels dits el contorn de Catalunya com qui frega el cos del seu estimat sense deixar-se ni un de sol dels seus racons. Alarma vermella, Agnès, que la cosa puja de to! Seran les hormones...

Jutge pervers
Bromes a part, i posats a somniar. Sabeu com comença Eulàlia els seus retrets a l'autoritat que ordena el martiri dels cristians? Doncs així: «Jutge pervers, ¿per què t’asseus amb aquesta altivesa, sense témer Déu altíssim i veritable que està damunt de tots els teus emperadors i de tu mateix? I, si ella, que era santa, ho va dir, no podrem repetir tots els patriotes si arribem a sentir del constitucional que la llei de consultes no val: "Jutges perversos..."

Però és clar, això són només elucubracions d'una tarda d'estiu de finals d'agost agitada i una mica "pazza" (boja). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada