SOLE, CUORE, AMORE

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Hi havia una cançó italiana que sonava no fa massa anys, la tornada de la qual feia més o menys així: Dimmi solo tre parole: sole, amore e cuore. Doncs ara, després dels aiguats d’ahir, com ressuscitada pels rajos de sol que han escalfat la meva pell fins a posar-la una mica vermella, espero que no passi d’aquí perquè sóc molt blanca, us proposo un post diferent.

Un post dels heterodoxos totals amb una introducció, aquesta que llegiu, tres paràgrafs encapçalats per les tres paraules i una conclusió. L’escriuré en femení, però us convido a traduir-lo al masculí, si els que ho llegiu sou d’aquest gènere. Quanta parafernàlia, Agnès. Som-hi ja!

Sole! Oh sole mio... no? És el que em ve al cap, així com de bones a primeres. Il sole evoca un bon dia interior i exterior, encara que hi ha gent que els enamora més la pluja... Però un dia assoleiat sembla que convida a viure i a estimar, a sortir dels capficaments quotidians per a trobar-se amb una mateixa, per a fer petar la xerrada amb els amics i veïns i elevar la mirada interior, en el meu cas sí, ja ho aneu sabent, cap el sol que ve del cel.

Amore! Amada mia, amore mio...Tinc cops amagats, eh? Estic divertida avui, paciència. L’amore, què us he de dir jo a vosaltres, experts en l’art d’estimar. Doncs que el meu estimat és Amor. I que aquest amor es fa visible en la tendresa i la senzillesa d’un gest que acompanya, que no condemna, que suporta, que dóna un got d’aigua a qui té set i visita el qui està malalt. Apa, noia, que t’estàs lluïn.

Cuore! I ara què, no tinc cançó en ment. Sí un programa italià del qual ja us n’he parlat: Vai dove ti porta il cuore. Bonic, però esbojarrat, i més per segons qui... Per altres no. Fa poc algú em va dir, parlant de la confiança, que el cor s’ha de deixar que flueixi i que sigui el que sigui. Jo prefereixo dir que cal obrir el cor per deixar que els altres hi entrin i que aquell que és el cor del món hi faci estada i m’humanitzi. Això està pujant uns quants decibels.

Doncs posem no només el cor, sinó l’amor i el sol, i totes les forces i tota l’ànima de la qual siguem capaços per a lluitar per la Catalunya independent, la del primer minut i mig d’ahir i la de la resta de la vida que se’ns tingui concedida de viure. Ai... Sole, cuore, amore fino i fondo (fins al final dels finals). Meravellós, tot un repte d’avui i de demà.

Perquè ara és l’hora, arrisquem-nos-hi, deixem que flueixi, que sigui el que sigui. Visca la Catalunya lliure amb un sole que roba il cuore perquè l’amore es vessa i es contagia fino in fondo. Estic una mica pazza (boja). Lo sò, assolutamente.