diumenge, 20 de juliol de 2014

SABADELL: LA MÉS CATALANÍSSIMA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Avui m'ha donat per rastrejar per la xarxa dades sobre la dona que em presta el seu nom per a publicar. I m'ha cridat molt l'atenció dues de les coses que he trobat i he pensat compartir-les amb vosaltres. 

Una és del 2010, la ressenya biogràfica que en fa el Diari digital de l'Institut Agustí Serra de Sabadell, que a continuació reprodueixo: 

"Una dona extraordinària per a la seva època. La primera escriptora coneguda de Sabadell: poetessa, pintora, cantant, pianista, compositora musical i investigadora de la cultura popular catalana. La seva importància va ser reconeguda per les grans figures literàries de la seva època. Va obtenir nombrosos premis literaris i musicals, a nivell internacional".

Això de dona extraordinària per al seu temps és el que més m'ha agradat, polifacètica cent per cent i internacional. Perquè després diguin que això de la internacionalització del catalanisme és cosa de fa dos dies.


L'altra és de fa molt de temps, de l'octubre de 1933, ni més ni menys. Es tracta d'una conferència que pronuncià mossèn Josep Cardona a Ràdio Associació amb motiu del primer centenari de la Renaixença catalana i que recullen els Anals del periodisme català

L'Agnès apareix citada en tres ocasions: com a col.laboradora reivindicativa de Lo Catalanista, entre un munt de noms il.lustres masculins, com a un dels valors locals -de Sabadell, s'entén- adscrita al "Centre català" i com a homenatjadora pòstuma d'Antoni de P. Capmany, fundador d'aquesta entitat i qualificat per ella com "el ferm, el just, el cabdal patrici".

Per cert, és curiós com aquest Capmany era de Barcelona, com una servidora, i va fer de Sabadell la seva segona pàtria. Qui sap si jo faré el mateix, encara que he tingut un vida força moguda i la que m'espera...

Però, voleu que us digui un secret? El que més m'ha emocionat de tot el que he llegit és que l'Agnès Armengol i els seus contemporanis van contribuir a fer de Sabadell la ciutat "més catalaníssima de Catalunya". 

No sé què diran les altres ciutats i els pobles del territori, però... A mi m'ha fet molt de bé. I, a l'hora, crec que esdevé tot un repte mantenir ara i aquí aquesta mateixa tensió catalanista reivindicativa. Apa, doncs, ja sabeu el per què del títol del post. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada