diumenge, 27 de juliol del 2014

GAT PER LLEBRE

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Agnès, què t'has begut l'enteniment? Que no veus que les represàl.lies poden ser terribles? Pitjor seria no dir-ne res. Ens volen vendre gat per llebre i això no pot ser. Ai, noi explica't. Doncs allà vaig: el titular de portada de l’ABC d’avui inspira la meva publicació. I és que la confessió de Jordi Pujol no deslegitima el desafiament sobiranista català. 

En primer lloc, perquè qui, a hores d’ara, parli de desafiament sobiranista vol dir que no ha entès de la missa la meitat, com se sol dir. Per dos motius clars: la consulta i tot el que comporta és una decisió que el president de la Generalitat actual, que no és en Pujol, ha pres tenint en compte una àmplia majoria parlamentària legítimament escollida. O és que algú ha dit mai que el nostre parlament s’hagi constituït d’una manera il·legal? Ningú, ni des d’Espanya, que jo sàpiga. Algú ha impugnat les darreres eleccions al Parlament de Catalunya? Oi que no?


En segon lloc, aquesta proclamació de data i preguntes feta pel nostre legal president vol donar resposta al sentir de moltíssims catalans que ho han proclamat de paraules i amb gestos els dos darrers 11 de setembre: acudint a la manifestació multitudinària de 2012 i la Via catalana de 2013.

El que sí queda deslegitimat amb el mea culpa entonat per l’expresident és ell mateix: ha enganyat, ha amagat, ha traït la confiança dels catalans. Ras i curt. I, de retruc, ha quedat deslegitimada la coalició que li va donar suport al llarg de tots els seus anys de govern: Convergència i Unió.


Però també queda deslegitimada un tipus de fer política des de les aparences i la mentida. Un modus vivendi que també afecta i molt a d’altres partits catalans i espanyols. Sense anar més lluny, al Partit Popular, els líders del qual tenen la poca vergonya d’evadir i de maquillar les seves responsabilitats en els casos de corrupció flagrant que afecten persones de molta influència en el partit.. Amb una barra impressionant, d’altra banda.

Per acabar, avui vaig per feina, dues darreres reflexions. La primera: la confessió de Pujol i la marxa de Duran i Lleida deslegitimen, en un cert sentit, el lideratge del procés sobiranista, encara que en Mas no hi tingui res a veure. CiU ho pagarà car amb la pèrdua de vots i, probablement, amb el trencament de la coalició o, almenys, la refundació de la mateixa o dels partits que la constitueixen.

La segona reflexió: els que sí queden deslegitimats són mitjans com l’ABC que diuen el que una certa Espanya de xaranga i pandereta vol sentir. Sense ajustar-se a la veritat. De tota manera, tard o d’hora s’ho trobaran. I la història els jutjarà per la poca vista i per emmetzinar les persones i la realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada