CANVI D'ÈPOCA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Algun dels vostres comentaris del darrer post inspiren el de l'alba del nou dia que comença. És curiós, perquè la major part de les afirmacions estan en la línia de les que fan algunes de les plomes autoritzades del diari ARA, com el Toni Soler, en el seu article d'ahir. D'altra banda, la qüestió de la refundació de CDC l'ha apuntat l'actual número 2, Josep Rull, que jo sàpiga. 

Perdoneu que hagi començat justificant-me. No apel.lo a la meva condició de dona per a fer-ho, sinó a la meva personalitat un xic perfeccionista i obsessiva compulsiva. Què hi farem. Espero que no hagi posat el David en un atzucac incòmode. A més, el Diari gran del sobiranisme és això mateix, no? Gran.

No ens han de fer por paraules com refundació. No ens ha de fer por sentir i pensar que potser certes persones que ara lideren Convergència i el procés sobiranista puguin passar a un segon pla. Altres qüestions, diria jo, ens han de preocupar. No hi ha ningú imprescindible i de ben segur que al mateix partit així es pensa. I potser fins i tot el president ho intueix, almenys. 

La grandesa de Mas serà precisament aquesta: tirar endavant fins on pugui, hi hagi consulta o eleccions anticipades. I, després, Déu dirà. És probable que convingui deixar pas a noves cares que refundin el partit i que, juntament amb altres formacions polítiques, tirin endavant la Catalunya independent.

No ens trobem en una època de canvis, sinó en un canvi d'època. I això exigeix, i ara vaig a dir una paraula que no ens agrada gens sentir, sacrificis. I potser caldrà sacrificar, no persones, faltaria més, però sí cares que ara surten a la foto, i que potser d'aquí un any ja no ho faran. I no passa res. Perquè l'important és ser coherent i tenir el coratge de prendre les decisions més encertades, encara que això signifiqui desaparèixer de l'escena política. 

Bé, i a tot això, dintre d'unes hores se celebrarà l'entrevista. Com diu, el Toni Soler, el sobiranisme no s'ha avergonyir de res. I el president Mas és el nostre interl.locutor actual. Per tant, president, no estàs sol, ni dèbil, ni t'has de sentir avergonyit. Ans al contrari, com el que no té res a perdre i molt a guanyar, has de continuar defensant el que vas pactar amb una majoria qualificada en qualitat i en quantitat del nostre Parlament. 

Els ciutadans de Catalunya confiem en tu, jo sí. Així és que endavant i sense por. A defensar els nostres interessos. Això sí toca. Aquest serà el millor signe del canvi d'època de la nostra estimada Catalunya, lliure, nois, llegiu bé, lliure del PP, també.