dimecres, 16 de juliol de 2014

LA CAMORRA ES VESTEIX DE DONA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. La camorra inspira el meu post d'avui. M'ho ha suggerit les declaracions d'Arcadi Espada. A més, sóc dona, com em va recordar ahir un de vosaltres, activista de la independència des de la masculinitat primària, en estat pur, dura, sense embuts, a QUI vaig prometre una COsa que avui mateix compleixo... 

I que té a veure la camorra amb la feminitat? M'explico. Ben mirat, potser sí que les dones som una mica "camorristes", i maquiavèliques i ROmàntiques també, eh!... Segurament, si féssim una estadística per sexes hi hauria més dones a favor de la independència que homes o, almenys, més activistes femenines. Tot i que he de reconèixer que en les pàgines facebook que administro tinc més fans entre els homes. 



Ara bé, si els partidaris de la independència de Catalunya, homes i/o dones som dignes de pertànyer a la cosa nostra, no sé pas que hauríem de dir dels defensors nacionalistes de les Espanyes. A qui els podríem comparar? Si cantem complantes, no voleu plorar, i si toquem el flaviol, no voleu ballar. Paraules aquestes darreres evangèliques, que van molt amb el MEU tarannà, ja ho sabeu. I són adients a la temàtica, per cert.

Ens han qualificat de terroristes. I jo que pensava que no hi podia haver res pitjor. Doncs sí, som uns provocadors nats. Potser també pervertits? És el que ens falta per sentir. Entre nosaltres, a mi em fa una certa gràcia ser de la màfia, ser una mamma siciliana del clan independentista disposada a controlar el territori i la fabricació de qualsevol producte relacionat amb la independència. 

Dedico aquest article a tots els camorristes dels Països Catalans. VA per vosaltres i, especialment, PER TU! Tota una filigrana de la ndrangueta calabresa. Ti abraccio!