dissabte, 26 de juliol de 2014

200 RAONS I MÉS...

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓCom que avui arribo a la raó n. 200 crec que la cosa mereix un post especial, molt especial. Fa més de 200 dies que vaig iniciar aquesta aventura d'argumentar, pobre de mi, raons per a poder fer la consulta. És hora de fer un cert balanç.

En el capítol de les debilitats, hauria de dir que cada dia no he pogut escriure. Algun cop he tirat mà de posts ja publicats. El facebook m'ha jugat alguna mala passada, en usar un pseudònim per a registrar-me. M'ha bloquejat un compte i demà, espero, m'aixecarà un bloqueig de 15 dies sense deixar-me publicar ni comentar en els grups dels quals en sóc membre. Paciència que és la mare de la ciència. Això també m'ha ajudat a créixer en espera i esperança.

En el capítol de les fortaleses, diria que ha estat i és una experiència fantàstica per diversos motius. M'he sortit del guió, no només dono raons per la consulta, sinó que he anat més enllà, comentant l'actualitat, i per a mi això és important perquè sóc molt quadrada. M'he anat superant a mi mateixa. 

He tret el millor de la dona que sóc. Pensar en femení m'ha feminitzat. En aquest sentit, dono les gràcies a l'Agnès Armengol Altayó perquè m'ha permès identificar-me amb la catalanitat des de tres punts de vista importants: la condició de dona, de literata i de catòlica. Vés per on...


De les coses més importants que destacaria, és la petició de publicar al Diari gran del sobiranisme. I, especialment, l'ajuda i els ànims que em brindeu alguns de vosaltres a l'hora de fer difusió d'allò que escric. Gràcies, David i Quico. Ja us ho vaig comentar, però us ho torno a dir: valoro molt la vostra acollida incondicional i les vostres opinions. Els tocs de don Paco són sempre molt benvinguts, encara que siguem pols oposats.

També vull agrair, tot i que no sé si he conculcat algun dret d'autor, tots els pintors i il.lustradors que m'heu deixat les vostres obres per a acompanyar les paraules. Són precioses, eloqüents. Hi ha persones que s'han fixat només en les obres d'art reproduïdes. Vol dir que parlen per si soles. La majoria són d'artistes catalans, no totes. Les hagués volgut etiquetar, però el temps sempre va en contra.

Tot plegat, realment, una superaventura, com deia el 16 de desembre de 2013. No ho puc negar. Fins quan durarà? No ho sé. Aprofitem el moment present, carpe diem. Gaudim de l'avui, assaborim-lo, estimem-lo, desitgem-lo. Ep, i somniem, no costa diners, és gratis. 

I jo avui he somniat que el 9 de novembre anàvem a votar. I em tocava fer el recompte, i... Ja us explicaré el desenllaç, no patiu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada