UN ALTRE MILLOR MOMENT: PROJECTAR I PROJECTAR-NOS

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Aquesta nit... Us anava a deixar a l'estacada, però les ganes de comunicar el que sento han pogut més que el deler per tombar-me damunt del llit, tancar els ulls, repassar la jornada i descansar. Ha estat un dia intens, de reunió rere reunió, d'escoltar persones, les seves inquietuds, les seves preocupacions, les seves propostes per a millorar la vida del centre educatiu en el qual treballen.

Quan anàvem al tren, de Sabadell cap a Lleida aquest matí, la meva companya de feina, i amiga, m'ha comentat en viu i en directe que potser m'havia radicalitzat en això de la independència. I ha expressat una preocupació que de ben segur compartim una mica tots: independència per a quin projecte d'estat? 

Us llanço a vosaltres la pregunta i demà, amb més calma, dibuixaré algunes de les coses que se m'acudeixen a propòsit d'aquest qüestionament. Ara us deixo amb un post de fa uns mesos vaig escriure i crec que continua essent de rabiosa actualitat: 

Projectar i projectar-nos. Això és el que ens cal en aquest avui que a voltes sembla no tenir un demà millor per al qual apostar. I és clar que el tenim. Tenim futur com a poble reconegut perquè no sortim del no res.

Tenim un passat, també, amb llums i ombres, però això és el que precisament ens dóna solidesa i ens fa aspirar a un demà proper, tan de bo, diferent, ple d'il.lusions. Hi haurà dificultats, és clar, som humans. Humans ferits, però, d'un amor que cap bàlsam pot amorosir del tot. 

Ja m'he posat poètica, ho sé. Per això deixeu-me que us digui la frase completa i demà, a més d'anar a signar el meu vot, us diré d'on l'he treta. Paraula de Nou de Novembre.

La frase: No hi ha bàlsam capaç d'amorosir la ferida incurable del meu cor.