dimarts, 10 de juny de 2014

SENTIM LA LLENGUA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Mentre uns es vanten de ser democràtics sense llibertat de vot i d'altres es dediquen a dir que marxen i després "donde dije digo digo Diego", i encara altres ens saturen d'una corrupció vomitiva que fa esfereir, la defensa del nostre model lingüístic a l'escola continua endavant. I tant que sí. 

M'ha fet gràcia veure la il.lustració de la Pilarín Bayés en un dels cartells de propaganda per a la mobilització del dissabte 14 de juny. I m'ha vingut al cap l'Espardenyeta, la meva Espardenyeta, amb la qual vaig començar, com aquell qui diu a aprendre el català al col.legi. No en l'època de l'Agnès, és clar! 

I això em porta molt bons records dels anys 70 i 80. I del català a l'escola. I em ve a la memòria un altre llibre, aquest cop sense lletra, que crec que es titulava "El castell d'aniràs i no tornaràs". Ja es podrien aplicar alguns aquestes paraules. Per cert, entre parèntesi, els personalismes exagerats d'alguns fan mal al procés, a la consulta i a Catalunya.


L'escola que jo vaig viure no era com ara, pel que fa al català, però Déu-n'hi do! No em puc queixar. De seguida va despertar en mi les ganes d'escriure, poemes, primer, històries, després, en català i en castellà. I, a poc a poc, el català va guanyar terreny. Era normal, era i és i serà la meva llengua materna. 

Per això crec que el respecte, el coneixement i la valoració d'altres llengües i cultures no ens pot fer perdre la nostra identitat més profunda. I aquesta identitat l'hem d'afermar. I la llengua l'hem de sentir, l'hem d'escriure, l'hem d'assaborir i l'hem de recitar i cantar i riure i plorar. L'hem de reforçar i enriquir. I l'hem de fer servir per a dir qualsevol dels sabers, de les ciències, dels sentiments i dels fets quotidians que vivim. O sigui que, com més l'aprenguem i la usem, més la farem nostra i l'estimarem. Sóc una enamorada del català. Es nota? No sé si tant com el Jaume...

Bé. He de reconèixer que aquesta és una novena estranya o, millor, diguem adaptada a les circumstàncies de temps i de lloc que marca l'actualitat i una servidora. Aquest vespre, fent honor a uns Goigs composats per l'Agnès Armengol, invocaré la intercessió de la patrona de Sabadell: Mare de Déu de la Salut, dolça mare, pregueu per una escola catalana de qualitat per a tothom. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada