diumenge, 8 de juny del 2014

AIXÍ SOM: CASTELLERS DEL SENY

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. I arribem al seny, és clar que sí, la darrera paraula del lema dels castellers. És una mica difícil definir-lo. Potser podria dir que és l'envàs d'una mena de còctel que conté els altres tres ingredients: la força, l'equilibri i el valor. I això de contenir, vejam, entenguem-ho bé.

El seny conté, assegura, dóna forma, però no per controlar com si d'un policia es tractés, o per fer-nos viure de renda o per determinar com he de ser, no, sinó per actuar de manera prudent, tenint en compte la força, l'equilibri i el valor que tenim. 

Només calia veure avui totes aquestes sinèrgies posades en solfa per a carregar i descarregar els més variats castells. Feia goig, la veritat. Espectacular aquesta peculiar diada castellera amb seu a les principals ciutats europees i a les de casa nostra. Una iniciativa lloable i que mostra, precisament, que la reivindicació de la consulta del 9 de novembre no està renyida amb la festa i, sobretot, amb l'oportunitat de compartir el millor de nosaltres mateixos.

Més enllà de partidismes i d'abdicacions, els catalans som assenyats, prudents. Ho hem estat durant molt de temps intentant fer l'encaix amb una Espanya que, gràcies a la incoherència, a la corrupció i al menyspreu dels seus líders, s'ha anat allunyant de tal manera que la corda s'ha trencat.

Ara, demanant poder decidir si volem ser un país normalitzat del tot, continuem amb la mateixa prudència. Perquè no està renyida amb la reivindicació, sí amb l'acatament mesquí a una institució que ha malbarat, no només els nostres diners, sinó els nostres somnis de futur. 

D'aquí a una setmana, ens reivindiquem des de les nostres escoles, sota el lema: "Per un país de tots, decidim escola catalana". I pensar que les escolàpies de Sabadell és una de les denunciades. En fi, a veure si la paraula d'una exalumna els dóna ànims. 

Heus ací que, després del triduum, comencem ara una novena per l'escola en català. T'has tornat boja, Agnès. No cal exagerar, una mica esbojarrada sí que ho sóc, o millor, arrauxada, no? Que combina força bé amb el seny. Per cert, parlant d'escoles, la meva solidaritat amb el Jaume Sastre. Decideixi el que decideixi estarà bé perquè hi raons que la ment ignora i en canvi el cor coneix. T'estimem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada