Celebrem la festa dels treballadors. I tots ho som, d'una manera o altre. Treballem per terra, mar i aire. Amb el cap, el cor, els braços, les mans, les espatlles regalimant de suor... Amb tot el que tenim i tot el que som. Amb més o menys vocació respecte allò que fem, amb més o menys bona gana i motivació, amb un alt grau de compromís, en ocasions.
Som amants de la feina ben feta. Sense nosaltres el món no evolucionaria. I d'això n'hem d'estar plenament convençuts. Però em miro la tele, els diaris... I a vegades que una té la sensació que hi ha gent que es burla de nosaltres i es queda tan panxa. Almenys és el que sembla.
I aquests que ho fan resulta que governen el que ells anomenen "la España de todos". Qui són "todos"? Jo, tu, nosaltres... Persones anònimes que treballem de sol a sol per a veure com els recursos per al nostre país, Catalunya, mai no arriben, sempre es retarden.
I és que nosaltres som beneficiaris d'un deute impagable. Prou de mentides. No volem que "la España de unos cuantos" creixi amb el sacrifici de catalans escanyats, que, a més, ens hem de sentir una i mil vegades que no som solidaris, que som egoistes.
Diuen que el treball ens ha de dignificar com a éssers humans. I això és el que volem i això és el que reinvindiquem avui: feina per a tothom en una Catalunya, ara sí, de tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada