Violència vers gent gran maltractada per la crisi que sarcàsticament alguns diuen que anem superant, mutil.lacions de branques d'arbres simbòlics, acusacions falses d'instigació a l'odi, justificacions d'assassinats que per més voltes que li donem no tenen cap justificació. O és que realment pensem que ha d'imperar la llei de la selva?
Doncs jo m'esborro d'un món espanyol o català, catalaníssim, que no respecti la vida, i, amb ella, la inviolabilitat irrenunciable de la dignitat de la persona humana. Que hi ha gent que roba? Sí. Que extorsiona? També. Que camina impune aixafant els altres? Per desgràcia. I que fa coses pitjors que aquestes? Que us diré!
Però la violència engendra violència i no porta enlloc. Ai, Nou Novembre, que ja tornes anar amb el lliri a la mà. Ets una ingènua, una estúpida enamorada del gènere humà. No tens remei. I, com que segurament no en tinc, us deixo amb una frase de la meva estimada amiga Etty Hillessum, que va patir una situació duríssima, fins a morir al camp de concentració.
Escriu en el seu diari aquestes paraules: "Deixa'm ser el cor pensant d'aquest barracó". El nostre món és aquest barracó, la nostra Catalunya d'avui és aquest barracó... I jo somnio que la Catalunya independent de demà sigui un barracó, però no amb un, sinó amb molts cors pensants, bojament enamorats també del gènere humà. Al.lucinant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada