No sé pas què diria la meva amiga Etty si aixequés el cap i llegís els tuits d'insults més que odiosos adreçats als seus companys jueus. Després de deambular pel face, he trobat tema inspirador per a la raó d'avui. Més aviat n'he trobat dos. Anem a pams.
Suposo que diria que en tot moment es dóna el bé i el mal alhora i que hem de saber descobrir més aviat el bé perquè "a pesar de los pesares" la vida, ja ho sabeu és més que bella, bellissima. Uso l'expressió italiana perquè segueixo una pàgina facebook en italià: Etty Hillesum, un nuovo senso delle cose. I ja us vaig dir que m'encanta l'italià i he viscut a Roma i... el cor se me'n va. Què hi farem.
Suposo que en una Catalunya independent les mostres d'antisemitisme o de racisme de qualsevol tipus també es donarien, no vull ser tan ingènua. El que més em crida l'atenció, i ja sé que no sóc original en això que diré, és que el ministre de l'interior no se n'hagi adonat fins avui, dimarts 20 de maig de 2014, que a les xarxes les paraules a voltes maten. D'aquí la seva nova creuada.
Però almenys aquestes paraules que són com espases de dos talls es veuen. I les que no es veuen i també fereixen de mort? Vull creure que el Sr. Fernández Díaz coneix l'acte de contrició quan diu: "He pecat per culpa meva de pensament, paraula, obra i omissió".
Doncs si el coneix, em permeto preguntar-li i em pregunto a mi mateixa: quants pecats d'omissió portem acumulats en els darrers temps? I, més encara, vostè que suposo que sap qui és al Sr. Bauzà, quantes més paraules pensa ometre, o quants silencis més pensa acumular en el cas Sastre, perquè a mi no m'agradaria carregar amb un pecat d'omissió d'aquest tipus. I a vostè?
Encara un pensament final dedicat al Jaume Sastre, amb tota la meva solidaritat. És d'Etty Hillessum: Quando si ha la forza per le piccole cose la si ha anche per quelle grandi. Quan es té la força per les coses petites, es té també per les grans. Endavant i coraggio!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada