dimecres, 21 de maig del 2014

EN LA DIVERSITAT, SUMEM IDENTITATS

Avui hem de fer molta feina. En primer lloc, us he de parlar de la meva identitat reforçada. No vull dir nova identitat, o nova imatge perquè no és ben bé això. És una nova presència que, tenint en compte la Nou Novembre que era, que sóc i seré, almenys fins el dia de la consulta, incorpora l'autoritat moral d'una dona sabadellenca de meitat del XIX i principis del XX que, entre d'altres coses, va ser promotora incansable de la participació de les dones en el moviment catalanista de l'època. Bufa, Déu n'hi do! Quina frase i quin paràgraf més superllargs. I no m'agraden, per formació periodística, però en aquest cas em permeto la llicència.

Agnès Armengol i Altayó
1852-1934
Així és que em presento en societat des d'avui com a Agnès Armengol i Altayó, àlies la Nou Novembre que tots coneixeu. Era poeta, i jo des de fa un temps també, poeta de portes endins, és clar. I pianista, desgraciadament jo no, encara que visc envoltada d'aprenents de pianista a l'escala on visc. Seria cosa del destí? Ara que hi penso. No crec en el destí, sí en Déu, encara que no estigui de moda. Ja sabeu que m'inspira molt. També en això m'assemblo a la meva avantpassada. 

I que més... Sóc sabadellenca d'adopció, en el meu cas, des de fa un parell d'anys escassos. Quan tingui ocasió us aniré parlant més de l'Agnès, dels seus poemes... També he de dir que en altres aspectes som ben diferents. Ja ho anirem veient i descobrint junts.

I ara de debò. En realitat, exigències del guió, era millor signar els articles amb nom de persona. I encara que em vaig resistir una mica, finalment, buscant i rebuscant, em vaig decidir per adoptar-ne aquest. I... per què? Doncs perquè des d'ara, a més del bloc i del facebook, m'ha demanat, no sé si ho puc dir... el David -fem-ho fluixet, s'ha de reconèixer que és convincent- que publiqués al Diari gran del sobiranisme. I aquesta és la veritat pura i dura. Fins després!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada