AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Hi ha polítics que semblen sortits del magatzem de maniquins de no sé on. I no només pel look que gasten -bons tratges, rellotges, ulleres...-, sinó pel canvi constant de jaqueta que escenifiquen.
Heus aquí el Sr. Duran i Lleida que vol i dol: "No vull marxar d'Espanya, però no vull que desfigurin la meva identitat". Quina identitat? La del dissabte abans de les eleccions europees o la del day after o la d'aquest matí. En què quedem? Perquè mira que ha canviat vostè d'idea tantes vegades, que, en fi, costa ja seguir-li la corrent. Sr. Duran, el pèl ja ens l'han pres moltes vegades. No vulgui per això que ens solidaritzem amb una de les seves visibles mancances. Una mica d'honestedat i serietat.
El mateix li demanaria al Sr. Navarro: tan respectuós amb el seu cap de partit i amb el dels socialistes bascos. Ells sí que representen un altre cicle, però jo no. Jo conduiré el partit a la renovació. De què va, Sr. Navarro? A vostè se li podria aplicar perfectament allò de veure l'estella en l'ull del veí i no adonar-se de la biga del propi ull. Perquè és tan lamentable la desfeta del seu partit, deconstruit -per usar una paraula fina que vol dir destruït- a base de ximpleries, sortides de tot i vanalitats a dojo. Per qui ens pren Sr. Navarro? Potser un bona bofetada donada a temps l'hagués despertat del seu somni sense retorn.
És d'escàndol, tot plegat, de bestiari català, ara que hi penso. Per això avui acabo amb uns encertadíssims versos de Pere Quart referits a les mosques i als mosquits -canvieu aquestes bèsties pels polítics figurins-:
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada