dissabte, 10 de maig de 2014

APOSTEM PER UNA DOBLE VERITAT: SÍ+SÍ

Oggi como oggi -m'encanta l'italià: avui per avui- toquen actituds, que ja fa massa dies que ronden, oi? I potser aquest és un dels millors moments per a parlar-ne. 

La primera que indicava per a superar la situació crítica del procés que ja ahir es va escapar a donar un volt pel jardí, és la de "sincerar-se", verb que denota una certa mobilitat, per això la prefereixo a la de simple sinceritat, és més estàtica.


I sincerar-se vol dir, per a mi, és clar, mirar-se al mirall i reconèixer que visc aquesta crisi per a acceptar-me, perdonar-me, estimar-me... Vol dir, també, no quedar-se només en les causes i en els per quès d'aquesta situació: no és suficient fer anàlisis. Vol dir superar la temptació d’eludir les pròpies responsabilitats o d’autojustificar-nos. Vol dir prendre decisions valentes, radicals, que toquin fons i no fer mers exercicis de supervivència per a tapar forats.

Així és que és un repte fort aquest de sincerar-se, però imprescindible perquè el procés no torni a recaure d'aquí a quatre dies. I és que dir veritat, pensar en veritat, sentir i estimar des de la veritat costa però cura. Viure en la mentida és fàcil, però destrueix. Apostem per una doble veritat: sí+sí.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada