Sempre he pensat que no era negra per casualitat, ni pel pas del temps, ni pel fum dels ciris... O que, en qualsevol cas, aquests i/o altres fenòmens físics més o menys explicables en fossin només la causa. No crec en les casualitats...
Havia de ser "moreneta" la nostra patrona perquè no ens creguéssim una mena de raça ària exclusiva, exclusivista i, el que és pitjor, excloent. La nostra és una terra de barreges de mil i un colors, de mil i un costums, de mil i un regustos. I això és precisament el que ens enriqueix i el que ens fa catalans de socarrel des d'accents diferents, des de procedències inimaginables i amb un obertura al món impressionant.
Tenir una Verge bruna per patrona no és, en si mateixa, és clar, una raó per la consulta, però saber-nos plurals, pintats, rebregats, embrutits per tempestes i combats ens dóna força i coratge per a seguir endavant amb la dèria, tan de bo no sigui tan sols una quimera, de decidir què volem ser i de quina manera ho volem ser.
I com que l'esperança "es lo último que se pierde" prenem-nos aquesta estrofa del Virolai de Mn. Cinto com un desig i un anhel de canvi per a tots: espanyols i catalans. Perquè una altra España és possible i una altra Catalunya és també possible: Dels catalans, sempre sereu princesa. Dels espanyols estrella d'Orient.
Moltes felicitats a les Montserrats!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada