Nau sideral, illa de Robinson Crusoe i ara acabo de llegir que Catalunya és una mena de territori apatxe. Aquestes tres imatges evoquen soledat, confrontació, incomunicació, càstig etern...
Som una mena d'autistes crònics els catalans? Amb ales per a vagar per l'espai, això sí; o amb aletes, si és que hem d'arribar a la illa del punt i final; o amb un munt de cabelleres tallades com a trofeus, si fem el paper de sioux indomables.
 |
| De la sèrie "Confnats". Autor: Dani Torrent |
L'important, crec jo, és que no aconsegueixin reduir-nos a una reserva que sigui una mena de presó de la qual no en puguem sortir. Seria molt trist. Com Hansel i Gretel. És molt trist, tot plegat.
L'únic consol que em queda és pensar que la consulta que porta el meu nom ha vingut a enriquir, com no passava des del segle d'or espanyol, la literatura castellana del segle XXI amb l'elucubració de tants pensadors que de manera conscient o inconscient generen metàfores extraordinàries, com les que acabo de comentar. Paradoxal, no? Como la vida misma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada