diumenge, 6 d’abril de 2014

FEBRE PER UNA CATALUNYA LLIURE

Fins aquí he arribat. El cos ha dit prou. Baixada de defenses. Refredat refredadíssim. Sóc al llit. Estic, per tant, una mica out de tot. Així és que em deixo anar i encara que em surti del guió no em puc resistir de deixar d'omplir el meu petit espai de cada dia.

De fet, com ja he dit, crec, m'agrada molt escriure, però em fa mandra això d'omplir les pàgines d'un llibre, d'una novel.la. Si aconsegueixo arribar al 9 de novembre amb les 329 raons per a poder fer la consulta, és probable que m'animi a fer-ho.

Entre raó i raó comparteixo una tros de mi mateixa. És veritat que des de l'anonimat. Quan arribi a l'objectiu d'aquest perfil-pàgina potser seria bo revelar qui sóc, però no ho tinc del tot clar. No està malament això de mantenir un cert misteri. Tota persona humana té quelcom de misteriós, d'impenetrable, de sorprenent...

La nostra terra, formada per un munt d'éssers humans misteriosos, impenetrables i sorprenents, és, per això mateix, misteriosa, impenetrable i sorprenent. Potser deliro. El termòmetre no puja gaire, però la febre per una Catalunya independent s'eleva per moments. Bogeria de l'amor?