dimarts, 8 d’abril de 2014

ÉS QÜESTIÓ DE TEMPS I AFANY

Degut a la meva convalescència, he tingut la paciència, i quasi recaic en l'intent, d'empassar-me bona part del debat. Precisament no he seguit el torn de rèpliques, que deu haver estat el més interessant, pel que alguns de vosaltres comenteu.

I "visto lo visto", i "oído lo oído", crec sincerament que, tal com deia ahir, ens veiem abocats al pitjor dels casos: esmerçar temps i afany, recullo un dels comentaris al post, per a aconseguir que ens deixin decidir sobre el nostre futur.

I una molt bona dosi de paciència i creativitat, molta creativitat per seguir fent camí. Comparteixo l'expressió del portaveu d'ERC: "pur si muove", tot citant Galileu Galilei. I mira que li va costar a l'home convèncer el Rajoy de torn que la terra es movia. 



Doncs sí, Sr. Rajoy, Sr. Rubalcaba, Sra. Díez... Catalunya es mou, la gent del nostre país es mou: als carrers, a les places... I ho fa en bona part empesa per vostès, defensors d'una legalitat obsoleta que ens empresona i ens asfíxia. Els catalans hem apretat a còrrer cap endavant i ningú ens deturarà: és qüestió de temps, només de TEMPS i AFANY. I d'això els catalans som uns experts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada