No sé si us ha passat mai això de viure "últims moments" amb molta intensitat. Moments especials perquè així, de la mateixa manera, en les condicions de l'ara, amb el mateix regust, amb la mateixa olor ja no es donaran mai més. És difícil d'explicar. Ho sento. Les paraules se'm queden curtes.
Aquests moments últims són també els que crec que estem vivint pel que fa a la relació amb l'estat espanyol. D'una banda, són moments d'enyorança per allò que hem compartit junts, que hem projectat, que hem realitzat... Són moments difícils perquè hi apareixen els retrets estèrils, els greuges comparatius, els malentesos crònics...
Però també són moments de respirar fons, d'obrir els ulls de bat a bat i de mirar cap endavant i de no perdre el pas de la nova vida que germina, que brolla tota nova, tota radiant.
Vull estrenar una Catalunya independent, la meva, la teva i la nostra. Preciós, no creieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada