dimarts, 11 de març de 2014

GRÀCIES PELS SEGLES DELS SEGLES

Si hem de vagar per l'espai pels segles dels segles, com ha pronosticat un fals profeta, fem-ho al més genuí estil català. El poeta ja fa temps que cantava: "més lluny, hem d'anar més lluny..." No sabíem, però, que aquest "lluny" era tan lluny.

També dèiem, i diem encara misteriosament quan ens trobem molt bé, que som a la glòria. No pensàvem, però, que el setè cel fos cosa exclusiva de la Catalunya independent.


Somni o al.lucinació, l'oracle del profeta de calamitats Margallo ens ha deixat bocabadats i alhora descansats perquè, francament, no sé vosaltres, però jo prefereixo mil vegades haver-me de passejar pel Cel amb Déu del bracet que cremar-me per sempre més a les calderes de Pere Botero. 

I ara que me n'adono: si l'eternitat és una Catalunya independent, encara li haurem de donar les gràcies a aquest singular profeta. Unes gràcies, és clar, pels segles dels segles. Amén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada