dimarts, 17 de desembre del 2013

ESTIMAR SEMPRE I EN TOT

Si ahir em referia al camí, i acabava esmentant la mà estesa i el cor obert, m'agradaria reprendre aquestes dues imatges perquè crec que ens defineixen molt bé.

La mà estesa per a treballar, sortir endavant, però també per a consolar, acaronar i eixugar les llàgrimes de tant sofriment com ha viscut el nostre poble al llarg de la seva història: guerres de successió, fams, sequeres...


El cor obert per aprendre i estimar. Aprendre a ser persones despertes, audaces, assenyades... Estimar molt, amb tota l'anima, amb totes les forces. I estimar també el que és diferent, el que no pensa com nosaltres, el qui no prega com nosaltres...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada