Doncs no sé si podem quedar pobres i més pelats que les rates del que ho estem ara, sincerament. El que em treu de polleguera és que persones públiques que treballen pel bé comú, se suposa, i que tenen sous escandalosament alts, donin lliçons sobre com i a què s'haurien de dedicar els recursos o com es podria pal.liar la pobresa al nostre país.
Hem de denunciar a tort i a dret aquestes paraules mentideres i incoherents, aquesta demagògia populista que fa pudor de ferum per tot arreu, per no dir que a vegades l'olor és de plàstic recremat, de silicona desfeta. Potser em passo?
Jo no tinc receptes econòmiques, no hi entenc, ni polítiques. Però ensumo, parlant de flaires, que les coses haurien d'anar d'una altra manera. Necessitem urgentment líders coherents i creïbles, no volem que siguin perfectes, ni superhomes o superdones, sinó simplement persones de cap a peus. Com ja us he dit, que liderin la humanització del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada