Jo també hi era. Hi vaig anar amb una amiga meva. Ens va tocar a Pontons, enmig de camps. Era un dels trams que s'havia de cobrir. Sort que ens vam portar la carmanyola.
El que més em va agradar va ser l'ambient festiu, senzill, auster... Com són els ambients de la nostra terra. Ah, i casolà, molt casolà. Potser seria aquesta la qualificació que millor s'hi escau. Per cert, amb una combinació molt catalana: de distensió i d'anar per feina. Érem allà per a aconseguir un objectiu clar i això ningú no ho va perdre de vista.
I ara? Quan tot just falta un dia per a trobar-nos a la foto de família, potser és hora de recuperar l'esperit de la via. Llavors ens vam donar les mans per a dibuixar el contorn del nostre país. Ara ens hem de donar les mans perquè la consulta sigui possible i així, com diu la cançó, "el cercle refarem i potser serà més gran".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada