És el meu dia, és el nostre dia, dones d'arreu del món! Del Tercer, del Quart i del Primer món. Dones del camp, del mar i de la ciutat, dels pobles... Dones de terres llunyanes que porteu el pes del treball, però de debò, perquè la família surti endavant. Dones que també salteu tanques de moltes menes: geogràfiques, socials i existencials...
No som ni millors ni pitjors que ningú, som senzillament dones que maldem per obrir-nos pas en una societat que es creu cada cop més igualitària, quan de fet és en moltes més ocasions cada vegada més discriminatòria. Com cantava la Marina Rossell, "Sóc una dona, res més que una dona, no seré mai un carabiner". Quina por, d'altra banda!
Avui acabo citant una de les meves preferides: dona, jueva, mística, que travessa el anys més obscurs i buits del segle XX: "Estic tan agraïda per aquesta vida, sento el meu creixement, els meus errors, les meves petiteses, cada dia és nou, però també conec les meves possibilitats".
Apa, doncs! Coneguem les nostres possibilitats perquè tot és encara per fer, tot és possible i la vida és "bella", "bellíssima"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada