Avui toca parlar de realisme. I tampoc no és que sigui gens fàcil això de tocar de peus a terra. A voltes és més fàcil evadir-se del present perquè allò que sentim, veiem i toquem de prop no ens acaba d'agradar.
Però ningú ha dit que ser realista impliqui el conformisme. De cap manera! Podem canviar la realitat, podem canviar l'estatus de Catalunya. Només cal que puguem decidir. I això sempre ho podrem fer. La força no cal buscar-la amb desqualificacions i violències, sinó en el nostre interior, aprofundint en la vivència de la serenor del present. Demà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada