I aquesta quotidianitat que evocava ahir està feta molts cops d'agitació, de treball dur, d'amors en petit que van i venen, de patiments, de crits i de... silencis...
Hem de deixar pas al silenci productiu, el silenci que cedeix el pas o el seient a una persona gran, el silenci del qui contempla com juga el nen al placeta, el silenci del qui s'esmerça per aconseguir la llibertat del poble sense escridassar ningú, amb serenor i amb joia.
Us havíeu plantejar mai que el silenci es pogués pintar? I que hi hagués silencis de colors i d'estacions? Doncs sí, així s'imagina el silenci de tardor i d'hivern aquesta artista catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada